L'ombra que emmascara els pensaments desapareix sigil·losament en la nit fosca.

L'ombra present precisa un bri de llum per exposar-se amb valentia.

Ni tu ni jo no som res en la nit fosca. Ens fonem en el tot indescriptible. Som u amb l'Univers i ens aïllem a plena llum.

La llum ens ofereix una veritat segmentada i sense sentit. El sentit retorna quan ens endinsem en la profunditat obscura de l'ànima. Desapareixen les formes, els colors, les veus i tot esdevé únic i irrepetible.

Ombra i llum són dues cares de la mateixa cosa.

La foscor és l'imatge no-dual de la nostra vida, tot i esporuguir-nos amb una intensitat indescriptible que ens connecta amb el no-ser.

Som en funció de difuminar-nos amb l'entorn i això només és possible en la foscor absoluta.

Bebem de la foscor i amarem-nos-en amb l'avidesa dels amants novells.

Deixem per a la llum les vivències estèrils que ens condemnen a ser un més entre els altres, un nombre entre els nombres, un murmuri entre els murmuris.

Res ni ningú ens separarà en la fosca.